L’Església Catòlica ha vist augmentar en la Declaració de la Renda 2015, tant el nombre de declarants que marquen la X a favor de l’Església Catòlica, amb 23.174 noves declaracions, com la quantitat que els declarants destinen a l’Església Catòlica, que per primera vegades supera els 250 milions d’euros (250,3), des que va començar la crisi.
L’augment de la renda disponible ha permès augmentar tant el nombre de declaracions a favor de l’Església com la quantitat que els espanyols destinen dels seus impostos a favor de l’Església Catòlica. Pel que fa al percentatge es manté similar al d’anys anteriors: en el territori de l’Agència Tributària, sense incloure les hisendes forals està lleugerament per sobre del 35% de les declaracions presentades, i ha passat del 35,20% el 2013 al 35, 11% en 2014. en el conjunt de la nació, el percentatge de declaracions a favor de l’Església es manté en relació a l’any anterior, passant del 34,88% el 2013 al 34,76% (-0,12%).
En aquest sentit es poden realitzar dues valoracions, en primer lloc que el augment de les declaracions presentades a favor de l’Església i de la quantitat consignada, tot i que és un increment petit, és positiu ja que ve marcat per l’inici de la recuperació econòmica a Espanya, el que ha suposat una lleu millora a nivell recaptatori. D’altra banda, el percentatge indica que encara és possible conscienciar més persones de l’activitat de l’Església perquè destinin una part dels seus impostos, sense pagar més i sense que li tornin menys, a l’activitat pastoral, social i caritativa, en suma evangelitzadora, qu e realitza l’Església.
En nombres absoluts, es varen presentar 7.291.771 declaracions amb la X de l’Església Catòlica, mentre que en l’exercici anterior, de 2013, varen ser 7.268.597 (un augment de 23.174 declaracions a favor de l’Església).
Dades per comunitats autònomes
Convé destacar que en 14 de les 17 comunitats autònomes s’ha incrementant l’import assignat en euros a l’Església Catòlica, sent les més importants: Madrid, Andalusia, Catalunya i València. Per la seva banda, les comunitats autònomes on més es marca la casella de l’Església a la declaració de la renda són: Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i la Rioja, superant totes elles el 46%. Per sobre del 50% d’assignació se situen quatre províncies: Ciudad Real (55,37%), Cuenca (51,14%), Jaén (50,62) i Badajoz (50,10%).
Altres categories
Per primera vegada l’Agència Tributària ha facilitat dades sobre l’assignació per trams d’edat, per sexe del primer declarant així com les dades de les declaracions conjuntes.
D’aquestes dades es desprèn que el nombre de declaracions a favor de l’Església catòlica segons el sexe mostra una certa igualtat, si bé les declaracions de dones (35,35%) superen les d’homes (34,93%). El mateix passa quan les declaracions són conjuntes (37,23%) a favor de l’Església, mentre que les individuals tenen gairebé dos punts menys (34,55%).
XTANTS que necessiten tant
Cada any, l’Església catòlica realitza a Espanya un major esforç per donar a conèixer la seva activitat al servei de la societat espanyola. La presentació de la memòria d’activitats de l’Església cerca mostrar de forma clara i exhaustiva en què inverteix l’Església els doblers que cada any rep dels contribuents que han marcat la casella de l’Església catòlica en la seva Declaració de la Renda. És el com-promís de l’Església a favor de la transparència i també com a mostra de gra-titud als que manifesten la seva confiança en l’Església d’aquesta manera.
D’altra banda aquest agraïment s’estén també a tots aquells que col-laboren en el seu sosteniment a través de les col·lectes o les subscripcions, que continuen sent absolutament indispensables. També a través de col·lectes extraordinàries com les del DOMUND, el Dia de l’Església diocesana, o Mans Unides.
Es pretén que cada vegada siguin més els qui coneguin la vida de l’Església i la recolzin marcant la X a la Declaració de la Renda, sabent que la seva contribució serà utilitzada per sostenir les activitats de l’Església amb els nivells d’eficàcia i austeritat que acompanyen les iniciatives de tota l’Església. Se sosté així la tasca religiosa i espiritual de l’Església, que inclou una dimensió social excel·lent, per exemple amb l’acompanyament a milers de persones desassistides o amb la formació de milions de persones en virtuts i valors que contribueixen a l’equilibri en la societat. Tot això sorgeix de les vides entregades i de la generositat suscitada en els qui han trobat la seva esperança en la missió de l’Església.
És la decisió personal dels contribuents a l’hora de marcar la casella la que defineix la capacitat de l’Església de seguir fent el seu servei a la societat i al bé de cadascun dels seus membres. Poden continuar fent-ho marcant la X de l’Església catòlica i també, conjuntament, la d'»Altres fins socials». Cap de les dues opcions significa que el contribuent vagi a haver de pagar més ni que li hagin de tornar menys.