Amb motiu de la celebració daquest diumenge 15 de gener de la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat sota el lema Menors migrants vulnerables i sense veu. Repte i esperança, Càritas fa una crida a adoptar totes les mesures possibles per a garantir la protecció de la infància migrant i refugiada.
Càritas s’uneix a lexhortació llançada pels bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions en el seu missatge per a aquesta Jornada i insta a tota la societat i a les comunitats parroquials per a que segueixin mobilitzant la seva acollida fraterna a les persones migrants i refugiades que creuen les nostres fronteres a la recerca de drets i dignitat.
Aquesta solidaritat és especialment urgent en el cas dels menors migrants i refugiats, víctimes amb freqüència de procediments arbitraris a les nostres fronteres i zones de trànsit, o de la rigidesa dels processos de reagrupació familiar, entre altres problemes.
Juntament amb els bisbes, Càritas urgeix a mantenir-se atents a aquest fenomen, que forma part de les noves esclavituds, i a oferir els recursos humans, pastorals i materials per a respondre a aquest desafiament, especialment dolorós, per afectar als infants, les persones més desvalgudes i, per això, les més necessitades de protecció i ajuda.
11 milions dinfants són desplaçats forçosos
Segons un recent informe del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), un de cada 200 infants al món està creixent com a refugiat. Dels 31 milions de nins que viuen fora dels seus països de naixement, 11 milions són desplaçats forçosos. No sembla que aquestes xifres vagin a disminuir, si tenim en compte el moment crític actual en el qual les portes a l’asil s’estan tancant de cop a tot el món.
Per una altra banda, el fracàs dels Estats per a abordar amb valentia i eficàcia les causes fonamentals d’aquesta fugida els conflictes armats, la pobresa i la degradació ambiental fa que cada vegada més persones es vegin obligades a fugir. Això té un impacte inevitable en el benestar i la protecció de les nines i els nins desplaçats.
Invisibles i víctimes d’explotació
Els infants migrants i refugiats, especialment quan viatgen sols, són invisibles per al món i estan especialment exposats a l’explotació, incloent el reclutament a milícies o bandes criminals, i víctimes propícies del tràfic d’òrgans, la tracta amb finalitats sexuals, el treball infantil i el matrimoni precoç.
A 2015, el 68 per cent de totes les persones objecte de tracta al món eren infants. LEuropol calcula que en els dos darrers anys uns 10.000 nins han desaparegut després d’arribar i registrar-se davant les autoritats estatals a Europa, i es tem que molts d’ells hagin caigut en mans d’organitzacions criminals de tracta de persones.
La xarxa internacional de Càritas ve denunciant cóm quan els països fan cas omís de la prohibició universal contra la devolució de eventuals refugiats i violen el principi de non-refoulement (no rebuig), que és una pedra angular del dret internacional dels refugiats i dels drets humans, la vida de nins i nines es veu seriosament amenaçada. La detenció arbitrària i indefinida d’aquests menors migrants, una pràctica a la qual recorren països de tot el món, és una resposta inacceptable al problema de les migracions i suposa una violació del dret internacional, inclosa la Convenció de les Nacions Unides per als Drets de la Infància.
Garantir la protecció dels menors migrants
Les emergències i les crisis perllongades han interromput l’educació de 75 milions de nines i nins a tot el món. La falta d’educació per a la infància desarrelada pels conflictes és solament una de les moltes privacions que experimenten en els seus angoixants viatges. Assegurar que tots els nins tinguin accés a entorns educatius segurs és vital per a impedir que tota una generació creixi sense l’oportunitat d’obtenir els coneixements necessaris per al seu desenvolupament.
Per aquestes raons, Càritas reitera la seva petició als Governs a:
– Garantir la protecció de la infància i el seu dret a buscar i gaudir de l’asil de manera segura i legal.
Assegurar que els infants tinguin l’espai per créixer en pau i seguretat establint mecanismes de protecció i posant en pràctica millors polítiques d’asil. Sha de respectar el seu dret a la salut, a l’habitatge, a l’educació, a l’atenció i teràpia psicològica i a les activitats recreatives.
– Adoptar i implementar lleis que redueixin la demanda del tràfic de persones i protegeixin a nins i nines migrants de qualsevol forma d’explotació. L’adopció d’acords internacionals transfronterers impediria la tracta i facilitaria el retorn segur dels i les menors víctimes d’explotació.
– Promoure alternatives a la detenció: qualsevol llei, política o pràctica que permeti que les persones puguin residir en la comunitat, sense ser detingudes per motius relacionats amb la migració.
– Implementar la recopilació dels Principis internacionals ja existents, concertats pels principals organismes de les Nacions Unides i organitzacions de la societat civil, per generar un ampli consens entorn d’un conjunt concís de punts bàsics per a la protecció de les nines i nins en desplaçament.
– Protegir tota la infància migrant, fins i tot aquella que potser no compleixi amb la definició de refugiat segons la Convenció de 1951, però que, no obstant això, tingui necessitats reals de protecció.
Invisibles i sense veu
Com recorda el Papa Francesc en el seu Missatge per a aquesta Jornada, els infants constitueixen el grup més vulnerable entre els emigrants, perquè, mentre treuen el cap a la vida, són invisibles i no tenen veu: la precarietat els priva de documents, ocultant-los als ulls del món; i l’absència d’adults que els acompanyin impedeix que la seva veu s’alci i sigui escoltada.
És absolutament necessari assenyala que s’afrontin als països d’origen les causes que provoquen l’emigració. Això requereix, com a primer pas, el compromís de tota la Comunitat internacional per acabar amb els conflictes i la violència que obliguen a les persones a fugir [juntament a] una visió de futur que sàpiga projectar programes adequats per a les zones afectades per la inestabilitat i per les més greus injustícies, perquè a tots se’ls garanteixi l’accés a un desenvolupament autèntic que promogui el bé dels nins i nines, esperança de la humanitat.