Tres anys després de l’inici del nou cicle econòmic, el 70% de les llars no ha percebut que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat. En el cas de les llars sota el llindar de la pobresa, només un 9% percep, en aquests moments, que la recuperació econòmica ha millorat les seves condicions de vida.
Aquesta és una de les principals constatacions que la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) posa sobre la taula en l’informe Anàlisi i Perspectives 2017. Desprotecció social i Estratègies familiars que s’ha presentat avui a Madrid a la seu de Càritas Espanyola.
Enquesta a 1.300 llars de tota Espanya
Les dades presentades procedeixen d’una enquesta realitzada per la Fundació FOESSA en el primer trimestre d’aquest any a més d’1.300 llars repartides per les 17 Comunitats Autònomes per conèixer en profunditat els canvis que la gran recessió dels anys 2007-2013 ha generat en les llars espanyoles i en quina situació es troben per afrontar el període de recuperació actual.
L’enquesta assenyala, per exemple, que solament el 27% de les llars del nostre país estan experimentat els efectes de la recuperació econòmica i que l’evolució en les condicions de vida no està sent el positiva que caldria esperar. Les llars que menys estan percebent els efectes del nou cicle econòmic són, precisament, aquells que més van sofrir els efectes de la crisi.
Com està la xarxa de seguretat de les famílies
A través de disset indicadors s’ha mesurat la denominada xarxa de seguretat de les llars, és a dir, la seva capacitat per afrontar situacions adverses futures, i s’ha observat l’evolució d’aquestes condicions des del moment precrisis fins als nostres dies. Els resultats de l’enquesta constaten que la meitat de les famílies (50.1%) tenen avui dia una xarxa de seguretat que és pitjor que en la situació precrisis, mentre que pel 42,3% es mantindria igual i hauria millorat pel 7,6%.
Els aspectes que han empitjorat a més de la meitat de les llars són les capacitats d’estalviar (el 60% de les llars viuen sense tenir gens estalviat o amb un nivell d’estalvi tan petit que no li permetria resistir sense tenir ingressos més d’un o dos mesos), de resistir una nova crisi econòmica, de fer front a una reforma necessària del seu habitatge o d’arribar a fi de mes.
En quatre de cada deu llars han empitjorat també la seva capacitat per fer front a necessitats de salut no cobertes pel sistema nacional de salut, per pagar reforços educatius als fills, per afrontar el pagament de rebuts energètics i per garantir una estabilitat en l’ocupació dels membres de la llar i uns ingressos estables. A cap dels 17 indicadors se supera el 10% de llars que hagin experimentat una evolució positiva respecte del període precrisis.
Segons l’informe, aquest empitjorament ha portat a les famílies a prendre una sèrie de decisions durant els últims anys que les situen a un escenari diferent a l’hora de poder afrontar les contingències actuals. FOESSA divideix en tres blocs les estratègies que han pres les famílies: reducció del consum energètic, acceptació de condicions laborables poc desitjables i reducció de despeses en el pagament de l’habitatge.
La solidaritat de la família i els amics
L’informe investiga també quins són els components bàsics de la xarxa de protecció amb la que compten les llars a la postcrisis per a afrontar el futur i assumir possibles canvis concrets en les seves condicions de vida. Per dur a terme aquesta anàlisi es defineixen tres indicadors que descriuen les fortaleses i febleses de les llars espanyoles a través dels recursos amb els quals compten per afrontar les conseqüències de la gran recessió: l’Indicador de Recursos Propis de la Llar (IRPH), l’Indicador de Suport de la Família i Amics (IAFA) i l’Indicador de Suports Formals i Institucionals (IAFIE).
Aquests tres indicadors descriuen els tres principals àmbits de protecció de les llars: els recursos propis de la llar, la família i els amics, i les institucions formals i la solidaritat informal en els entorns locals.
Com ha explicat Francisco Lorenzo, dels tres cercles de seguretat, els recursos propis de la llar es trobarien a la major situació de feblesa. La família i amics es consideren en aquest moment com el gran compensador d’aquesta feblesa. El cercle de suports més formals es trobaria més fort per a aquelles llars en millors condicions de recursos propis i al revés en pitjor situació per a les llars més febles.
El risc d’acostumar-se a la precarietat
Durant la presentació de l’informe s’han posat sobre la taula dues qüestions estructurals que també detecta l’enquesta. La primera d’elles té a veure, en paraules del director tècnic de FOESSA, amb el risc que tenim com a societat a acostumar-nos a la precarietat, i així ho reflecteixen les nostres previsions, doncs quan se’ns pregunta per les nostres expectatives dins de 5 anys, el 47,1% creu que estarà igual; i tan sol el 19,9% creu que millorés la situació econòmica de la seva llar. Un 26,4% de la població entrevistada creu que empitjorarà. La segona qüestió fa referència a la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millorar la realitat. Són els sectors més vulnerables de la societat alerta Lorenzo els que, precisament, perceben que la participació política i social no és una via útil per millorar les seves condicions de vida: pel 75,6% votar no serveix, pel 56,9% no serveix associar-se i per 61,2% no serveix la mobilització.